Introducció
El crèdit consta de quatre itineraris que hem fet per diferents zones de la ciutat de Barcelona, una ciutat que tenim molt a prop però que realment poc coneixem.
El motiu d'aquest crèdit és aprendre coses de la ciutat, conèixer llocs nous i aprendre a moure'ns amb transport públic per les diferents zones de la vila.
El primer itinerari el vam recòrrer el dia 2 de juny. Vam caminar pel Passeig de Gràcia, vam fer una visita guiada a la Pedrera i vàrem poder contemplar i observar els monuments més emblemàtics de l'Eixample de Barcelona.
Va ser un itinerari cansat i es va fer molt llarg ja que no sabiem molt bé el que haviem de fer i estàvem una mica perdudes, a més a més les distàncies entre monument i monument eren molt extenses.
Tot i això ens va agradar el recorregut ja que vam poder disfrutar de grans obres d'art com la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló, entre altres...
El segon dia vàrem fer l'itinerari pel Barri Gòtic. Va ser un itinerari bastant curt, ja que no costava gaire trobar els monuments que ens demanaven. Aquest itinerari ha sigut un dels que més ens ha agradat, ja que em trobat molt interessant recòrrer els carrerons estrets i foscos i finalment poder arribar a una gran plaça il·luminada o a una gran catedral.
El barri gòtic ha estat el que més feina ens ha portat a casa, em trobat que era massa llarg, però tot i això vam gaudir molt caminant per l'anitga ciutat emmurallada.
El tercer dia vàrem fer l'itinerari de les Rambles de Barcelona. Va ser un itinerari divertiti i entretingut, va ser espectacular poder caminar enmig d'aquella riuada de gent. Una de les coses que més ens va impactar va ser el Mercat de la Boqueria, ja que en el nostre barri no estem acostumades a veure mercats tan grans i amb tantes varietats de parades i productes.
Va ser molt divertit passejar pel Maremagnum i poder veure els vaixells com entraven i sortien del Port Vell.
A les Rambles vàrem fer una entrevista a unes noies de Canadà. La veritat és que no eren gaire simpàtiques i només ens responien amb monosíl·labs.
El últim dia vàrem anar a Montjuïc, vàrem caminar per totes aquelles vies envoltades d'arbres i vegetació. Ens va costar molt trobar les estàtues que ens demanaven al final del llibre, realment estàvem molt cansades i no vam treballar massa allà, això ha fet que haguem hagut de fer molta més feina a casa.
Trobem que ha sigut un crèdit molt interesant ja que hem pogut descobrir molts llocs de la Ciutat de Barcelona que no coneixiem fins ara. Segurament gràcies aquest crèdit tindrem més ganes d'agafar el metro i endinsar-nos a Barcelona per poder descobrir molts més llocs que encara desconeixem.
Glossari
Detritus: producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid. Residus.
Claustre: recinte voltat de murs, amb galerie cobertes i ofertes vers el pati o centre de l’edifici.
Necròpoli: conjunt de sepulcros subterranis.
Llòbrec: fosc i tenebrós.
Criteri: norma per a jutjar d’una cosa.
Deixebla: el qui seguéis la doctrina d’algú.
Cura: responsabilitat de vetllar per algú o alguna cosa, de fer alguna cosa.
Bohèmica: persona que porta una vida deslligada de les convencions socials.
Sinagoga: temple dels jueus.
Timpà: espai semicircular o triangular damunt les portes o finestres, decorat o no.
Gàrgola: canal sortint per on vessa a distància de la parde l’aigua de pluja que cau a la teulada, coberta, etc. d’un edifici, canalera.
Esmunyir: anar-se’n, esquitllar-se, llenegar.
Emblemàtic: objecte visible adoptat com a representació d’una cosa abstracte.
Eixam: gran munió.
Orfebres: el qui treballa objectes d’or, argent o altres metalls preciosos.
Munió: gran nombre de persones, animals o de coses.
Policromades: de diferents colors.
ENTREVISTA
Com que en el viedo no s’enten gaire bé hem decidit escriure l’entrevista.
- Excuse us, do you speak English?
- Oh, yes.
- We are students from highschool “La Mallola”. We are doing a project, and we
need to ask you some questions, if you don’t mind.
- Ok.
- Where are you from ?
- Canada
- Do you like Barcelona?
- Yeah!
- How long have you been here?
- 3 days.
- Have you been tried Spanish food?
- Yes.
- Have you visited some monuments of Barcelona? Wich?
- Yes. La Sagrada Familia, el Parc Güell…
- What do you think about Barcelona?
- It’s sunny and hot.
- It’s very hot!
- Why you decided come to Barcelona?
- Because I have a brother and he went to Barcelona, and he said us – hey, why
don’t you come here?
- What do you think about the Spanish people?
- It’s very nice!
- That’s all, thank you very much and have a nice day. Take you care.
- Bye Bye!
- Bye!
EIXAMPLE
Introducció.
Pla Cerdà.
Al llarg de la primera meitat del segle XIX a causa de la necessitat de mà d’obra, Barcelona es va convertir en un recinte atapeït de gent on la qualitat de vida era degradant. La densitat de població va arribar a ser superior i inclús el triple de moltes de les ciutats europeas com Paris i Madrid.
Una terrible epidèmia de còlera l’any 1854 va fer esclatar un moviment de protesta que demanava construir una nova ciutat o eixample tot enderrocant les muralles.
Es va iniciar l’enderrocament i des de el govern central es va encarregar un projecte que duria a cap l’arquitecte Cerdà.
El projecte de Cerdà oferia una ciutat desentralitzada, sense diferència entre centre i perifèria, oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificacions baixes i igualitàries, sense classes socials separades.
El projecte organitzava l’eixample en un espai ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada i amb vies de 5 metres. L’espai entre els vehicles i els vianants estava repartit de manera igualitària, tot proposant voreres de 5m i calçades de 10m.
Per facilitar el moviment va introduir els xamfrans de manera que les illes de cases passaven a ser octogonals.
Les vivendes eran plurifamiliars, aixecant només dos costats de cada illa de cases i tot posant espais amb jardins entre ells.
Per poder fer realitat l’igualitarisme entre les diferents zones va proposar fer agrupacions en barris, districtes i sectors de manera que cadascuna tingués els mateixos serveis i equipaments.
El projecte de Cerdà no va ser ben acollit per les autoritats ni pels propietaris dels terrenys, ja que creien que no aprofitarien els terrenys i que perdrien beneficis.
Finalment el govern central va ractificar el pla Cerdà per a urbanizar el nou eixample barceloní. Actualment l’eixample conserva l’ordre dels carres i les illes de cases tot i que moltes de les propostes que va fer, com els jardins a cada illa o l’altura dels edificis màxima de quatre plantes no es van respectar.
Si càlculem el perímetre aproximat del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via ens dona 453.32cm. I l’àrea ens dona 12843.69 cm2.
Comencem a caminar...
La Sagrada Família.
Vam quedar a les 7:30 a la parada de la Sardana, allà ens vam trobar totes i vam agafar el trambaix fins a Palau Reial. Allà vàrem agafar el metro, la línia 3 o línia verda fins a Passeig de Gràcia. Al sortir del metro ens vam trobar la Casa Batllò juts davant, allà ens esperaven els professors per passar llista.
Vam començar a caminar passeig amunt fins al Palau Robert, on vam intentar entrar per buscar informació, però va resultar que estava tancat. Just davant i havia un quiosc on vam aprofitar per comprar un mapa de Barcelona per poder-nos orientar durant el recorregut.
Vam agafar el carrer de Córsega, fins arribar al encreuament amb el carrer de Sardenya, el vam baixar fins trobar la Sagrada Família.
Vam donar la volta a la Sagrada Família tot observant les diferents façanes i obervant el tros de l’església contruïda per Gaudí i la part construïda per l’actual arquitecte, Josep Maria Subirachs.
Gaudí triava sempre el camí que li resultava més senzill a l’hora de fer els càlculs dels seus projectes. En aquell temps sense màquines, ni calculadores ni ordinadors, resultava generalment molt més eficaç un bon càlcul gràfic.
La Casa de les Punxes.
Vam marxar de la Sagrada Família pel carrer de Sardenya fins arribar al carrer de València. El vàrem agafar fins la Plaça de Mossen Jacint Verdaguer.
Vam caminar per l’Avinguda Diagonal fins arribar a la casa Terrades, coneguda com la Casa de les Punxes, contruida l’any 1905 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Ens vam aturar per fotografiar-la.
Església de la Concepció.
Des de la Casa de les Punxes vem agafar el carrer Roger de Llúria fins l’església de la Concepció. Vam entrar i vam estar parlant amb un jardiner que ens va
explicar la història de l’església.
L’església de la Concepció era antigament un convent de monges de l’ordre de Santiago, que es trobava al carrer Jonqueras.
Desprès de les Guerres Napoleòniques la van voler destruir, però els barcelonins la van voler conservar i van anar desmontant peça a peça i la van tornar a construir en el lloc on avui en dia es troba.
Vam continuar baixant el carrer fins arribar al Passatge de Permanyer. El passatge Permanyer és un carrer ple de cases baixetes unes seguides de les altres, cada una pintada d’un color diferent. Són casetes amb jardí i molt decorades, es troben en un carrer estret i tranquil.
Vam creuar el Carrer Roger de Llúria per poder entrar en una illa de cases de l’Eixample anomenada Torre d’aigües. Al entrar vam poder comprovar que les cases que donen al pati interior tenen unes millors condicions de vida ja que les finestres no donen al carrer i per tant no tenen tant de soroll, a més a més tenen uns gran pati on poden estar.
Illa de la Discòrdia.
Vam dirigir-nos una altra vegada cap al Passeig de Gràcia direcció a l’Illa de la Discòrdia.
La illa de la discòrdia rep aquest nom ja que conté tres edificacions dissenyades pels tres millors arquitectes de Barcelona.
La Casa Batlló nº43, la Casa Ametller nº41 i la Casa Lleó i Morera nº35 que van ser contruides entre el 1900 i 1907.
Les tres cases queden concordades ja que totes són d'estil moderniste. Les diferènciem perquè cada una d'elles està inspirada en una cosa diferent, la Casa Batlló està inspirada en la natura, la Casa Ametller està inspirada en el gòtic nòrdic dels països baixos i la Casa Lleó i Morera està inspirada en el barroc.
Com a principals característiques del modernisme trobem: que s’insiparaven en la natura, utilitzaven la línia corba i asimètrica, utilitzaven imatges femenines, tenien una actitud tendent a la sensualitat i tenien llibertat en ulititzar motius exòtics. Com a principals arquitectes del modernisme, trobem Antoni Gaudí, Josep Puig Cadafalch i Lluís Domènech Montaner.
A les dotze vam quedar amb els professors a la Pedrera, per fer una visita guiada.
A Esplugues trobem una antiga fàbrica de rajoles que va tenir molt a veure en la època del Modernisme.
La fàbrica Pujol i Busis d’Esplugues rep el nom popular de la Rajoleta.
Els principis de l’empresa es remonten el 12 de juliol de 1858 quan Joan Terrada i Màrius Gourde es vàren associar per crear una fàbrica de maons.
L’empresa va tancar durant els anys seixanta del passat segle XX.
Els arquitectes més rellavants que van utilitzar rajoles d’aquesta fàbrica són: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manuel Joaquin Raspall, Josep Moncunill.
BARRI GÒTIC
Todo comenzó como un día cualquiera. Primero quedamos Nadia Júlia y yo en la parada del tranvía, la sardana, sobre las siete y media para llegar a bien a nuestro destino. En la parada Can Oliveres nos encontrabamos con Laura y seguíamos haciendo camino hasta Palau Reial. Allí hacíamos trasbordo con el metro hasta la parada de Catalunya. En el transcurso del viaje íbamos todas un poco dormidas, pero llegamos a tiempo y al sitio correcto. Fuimos hacia el lugar indicado, donde los profesores se encontraban, pasaron lista y emprendimos nuestro recorrido hacia el Barrio Gótico.
Plaza Cataluña
Primero nos dirigimos hacia la plaza de Catalunya y teníamos que situarnos justo en el centro para poder vislumbrar en un edificio un dios greco-romano que resultaba ser Hermes, el dios de alas en el casco y los pies, mensajero de Zeus. Le tomamos alguna que otra fotografía y nuestra última tarea en plaza Catalunya era encontrar una escultura que estaba dedicada a Jordi Pujol i Soley. Nos dimos cuenta que debajo había una placa que decía: "Essent president de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley fou inagurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.” Copiamos lo que en la placa decía y seguimos hacia una calle donde nos encontramos con un precioso Hard Rock Café, que daba a lo que parecía una calle sin salida pero que, inequívocamente, resultaba ser una plazoleta cuyo nombre era de Ramon Amadeu. Proseguimos hasta encontrarnos con un abonita iglesia, Santa Ana. Es un claustro plenamente gótico aunque conserva la estructura románica. Al salir de allí podíamos ver una parada de flores que, aún estaba cerrada por lo temprano que era, aunque el sol pegaba fuerte y prácticamente ya nos molestaba a los ojos, para las horas que eran. Cuando salimos de allí, pasamos por la calle de Bertrellans donde teníamos que contar cuantos fanales había. Así que de una forma u otra, nos recreamos durante un momento viendo las estrechas calles con esos antiguos fanales que parecían, no muy equivocadamente, salidos de la Época Medieval. Entre un acosa y otra nos dirijimos a la plaza de la Vila de Madrid. Allí pudimos descubrir restos de la necrópolis romana y, al igual que en todos los lugares visitados, hicimos unas cuantas fotos. Nos llamaron la atención, algunas de las balconeras floreadas que rodeaban la necrópolis. Y así, tomamos nuevamente el rumbo tomando la calle Duc de la Victòria intentando no pararnos demasiado en las curiosas tiendas, para llegar pronto a Portaferrissa. Caminamos toda esa calle hasta un poco antes de la rambla, tal y como lel librito nos indicaba.
Zona de Santa Maria del Pi
La calle de Petritxol, muy típica. Se dice que hace muchos, muchos años, detrás de los balcones de esa calle se reunían los amantes; pasiones y engaños. Ahora pues, es una calle típica, también, por las chocolaterías, y sus deliciosas ensaimadas. En las paredes de esa estrecha calle habían mosaicos con "rodolins" y en alguna que otra fachada se puede distunguir nombres de personajes célebres, que en algún momento u otro, tuvieron relación con esa entrañable calle. Entre una cosa y otra nos encontramos en el carrer del Pi, donde pudimos contemplar a la vez que caminábamos una bonita iglésia se dejaba ver por todos los Barceloneses.
Al lado de la plaza del Pi y de la iglésia del Pi, está la de Sant Josep i Oriol, ahí pues, se concentraba toda la vida bohemia y artística de la ciudad, aunque ahora es prácticamente turístico. Poco después nos encontramos en la calle de Banys nous, donde los comercios eran poco comunes, y las tiendas muy curiosas. Más abajo empieza el Call, el laberíntico barrio judío medieval, desde donde se podía contemplar la antigua muralla Barcelonesa la cual distringuimos por la antiguedad de su fachada. Entre las calles Marlet i San Ramon del Call pudimos ver una sinagoga judía. Entre algunas calles que no nos resultaban muy de fiar, terminamos en la plaza de Sant Felip Neri, allí pues, habían marcas de impactos de bala de la guerra civil, y la plazoleta tenía forma pentagonal. Nos marchamos de allí para llegar al siguiente lugar indicado; la plaza de Garriga y Bachs, donde había una estatua de algunos hombres, y estaba hecha de un material blanquecino.
Zona Plaza de Sant Jaume
Justo delante, a la derecha estaba la calle del Bisbe, donde vislumbramos un puente gótico que conectaba el palacio de la Generalitat. Nos adentramos en la calle de la Pietat, vimos las gárgolas que provenían de la catedral. Eran tan fantásticamente siniestras que les hicimos alguna que otra fotografía. También nos hicimos una foto de grupo en la Casa de les Canonges. De ahí fuimos por la calle de Paradís, hasta que, en el fondo de la calle, vimos una entrada donde se encontraban restos del antiguo Templo romano. Caminando y ya un poco hambrientas, decidimos ir, antes de comprarnos un buen bocadillo, al Palau del Lloctinent. Esta vez si que, al ver un horno, nos compramos todas nuestro desayuno, y mientras que marcabamos, al igual que todo el tiempo, el intinerario en el mapa, buscábamos nuestra siguiente parada. Sant Jaume el antiguo Forum romano, el corazón político de la antigua ciudad romana; Barcino. De ahí vimos dos emblemáticos edificios: la Generalitat, i el Ayuntamiento, en los cuales hicimos fotografías a las farolas, a los mismos edificios y a un lustre Sant Jordi que se dejaba ver resuelto.
Después de preguntar alguna que otra duda, bajamos hasta encontrarnos con plaza del Angel, que conectaba con via Laietana, donde se nos abrieron los ojos al contemplar una tienda de gofres y creppes, pero sin caer en la tentación, proseguimos tomando el barrio de la Ribiera donde bajando por una pequeña calle pudimos vislumbrar la emblemática y preciosa Santa Maria del Mar. Cada lugar y cada parte de ese templo religioso me hacía sentir un escalofrío. Tal vez mis compañeras sintieran lo mismo, pero me imaginaba tal monumento, tantísimos años atrás, con la brisa del mar resoplando sobre las gárgolas, cortando con un ruido seco la brisa, mientras que los trabajadores hacían sus tareas, de una forma responsable.
El barrio de la rivera
Al pasar unas pocas calles nos dimos cuenta de la multiculturalidad que se cernía en Barcelona, y creaban sus propios comercios y famílias allí. Luego, al salir del Fossar de les moreres, nos adentramos en el Born donde tomamos el carrer Montcada. Luego vimos el Palau de Berenguer d’Aguilar, donde ahora se encuentra el Museo Picasso. Allí había cantidades de turistas. Luego, travesando la calle Princesa, nos encontramos con la calle Carder y luego a mano izquierda nos encontramos con la calle Giralt el Pellisser.
Después de tomas unas cuantas calles, nos encontramos con el sorprendente Palau de la Música Catalana. Allí hizimos una parada, y nos quedamos contemplando maravilladas su magnífico exterior. Allí unos señores extrangeros nos preguntaron por los horarios del Palau, y tuvimos ocasión de practicar un poco el inglés. Allí se terminó nuestro segundo intinerario. Posteriormente tomamos el metro, donde decidimos finalmente, a que hora quedar al día siguiente, y cómo prepararnos el intinerario y las preguntas diarias. Fue un día agotador, pero mereció la pena por la belleza Barcelonina que poco de ella conocía.
RAMBLES
Introducció.
La Rambla és un passeig emblemàtic, que es troba a la ciutat de Barcelona i que va des de la Plaça Catalunya fins al Port Vell. El passeig està ple de gent durant tot el dia. La Rambla està envoltada de quioscos de premsa, parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, bars, restaurants i botigues. És una de les zones amb més moviment de la ciutat.
El dijous 4 de juny ens tocava fer l’itinerari de les Rambles. La Rambla consta de cinc trams que reben diferents noms: la Rambla de Canaletes, per la font de Canaletes, la Rambla dels Estudis, per la Real academia, la Rambla de les Flors, per la gran quantitat de quioscos i paradetes de flors, la Rambla de Santa Mònica perquè hi està situat el centre de Santa Mònica i per últim la Rambla del Mar, perquè és el tros de la rambla que s’endinsa port endins.
Comencem a caminar...
Rambla de Canaletes.
Vam baixar a la Parada de metro de Plaça Catalunya de la línia verda que ens va deixar just davant de la Font de Canaletes on haviem quedat amb els professors, vam passar llista i vam començar el recòrregut. Només començar vàrem trobar la font de Canaletes, lloc de reunió dels aficionats del Barça quan l’equip guanya algun títol o partit important. A la font observem una dita que diu: Si bebeu aigua de la font de canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n’aneu tornareu sempre. Així que seguint la dita vam decidir fer un glop de l’aigua de la font.
Des del Museu agafem el carrer dels Angels fins al carrer del Carme direcció a les Rambles.
Gairebé a la cantonada del carrer amb les Rambles trobem l’esglèsia de Betlem. Entrem a l’interior i observem que estan fent misa, decidim esperar que s’acabi per poder parlar amb el capellà, que ens explica una mica la història de l’esglèsia.
Sortim de l’esglèsia i creuem la Rambla dirigint-nos al carrer de Portaferrisa, allà observem un antic enrajolat inspirat amb la vila de Barcelona.
Actualment, el Palau és la seu del departament de serveis culturals de Barcelona.
Dins del Palau vam poder observar els gegants de la ciutat de Barcelona
Només entrar-hi observem el bar Pinocho famós pels seus “biberons” o millor dit per aclarir-ho, els cafès amb llet condensada que preparen a l’establiment.
Al vell mig de la plaça hi ha una font, ens vàrem sentar a la vora per observar l’estàtua de les tres germanes de la mitologia grecoromana, les tres Gràcies, que eren les criades de Venus.
A Barcelona hi ha varies Universitats com: la Universitat Abat Oliva CEU, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Rovra i Virgili i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Al final de les Rambles, gairebé tocant amb el Port trobem l’edifici de les Drassanes, antigament era el lloc on és reparaven i es contruien els vaixells, actualment és la seu del Museu Marítim de Barcelona. L’edifici de les Drassanes és d’estil gòtic.
Vàrem creuar el semàfor fins l’illa rodona que envolta l’enorme estàtua de Colom. La història de Colom ens diu que va ser ell qui va descobrir Amèrica, però realment el dit de Colom senyala cap a Gènova, la seva ciutat natal.
Més enllà del Maremagnum trobem el Palau de Mar. El Palau de Mar antigament era el lloc on s’amagatzemaven les mercaderies que arribaven per via marítima. Actualment, el Palau acull el Museu d'Història de Catalunya.
Mentre passejavem pel costat del Port vam decidir de buscar algun estranger de parla anglesa per poder-li fer l’entrevista. Hi havien unes noies sentades que tenien pinta de ser estrangeres, ens vam acostar i els hi vam demanar de fer-lis l’entrevista.
Amb l'entrevista vam acabar el recorregut de les Rambles i vam tornar cap a casa amb el metro. Desprès per la tarda vam haver de passar a net tot el que havíem fet, buscar algunes coses que ens faltaven i preparar-nos l'itinerari de Monjuïc del dia següent.